Rispetto al modello dialettale porrettano che abbiamo indicato in precedenza il testo di questa "folina" appare più simile al modello bolognese cittadino. E' bene, però, osservare che il narratore non abita a Porretta, ma a Silla (centro abitato a nord di Porretta, posto in gran parte sotto il Comune di Gaggio Montano e solo in piccola parte dentro il territorio comunale porrettano). Rimangono tuttavia irriducibili due ultimi elementi 'toscani': la totale assenza del vocalismo lungo e il particolare uso (per un emiliano) di 'c' in luogo di 'z' (es: 'ciabata' anziché 'zavaata').
E' bene ricordare che "il dialetto porrettano di una volta era molto vicino a quello di Lizzano e Castiglione. Col passare del tempo però Bologna ha esercitato una influenza sempre maggiore così a Porretta il modo di parlare è un po' mutato" (Nueter, dicembre 2001, n. 2, pp. 258 - 259)
La favola è stata tratta da Nueter, giugno 1978, n. 1, pp. 66 - 67
Giovanni era un calzolaio e comodava le scarpe. Alora una mattina passa
una donna che andava a vendere le ricotte, e alora lu a l compra na ricòta, pò
la mis lé in vétta a n bènc, acsé, e seguitava a lavorare. Na volta dal mosc, a
l n era mia come adèsa, a i n era na bèla fila; alora lu a s volta, 1arcòta 1 era
piena d mosc, 1 era gnù nera. E pardinci. Alora lu 1 tols una ciabata, un pèz
ed coram osia, e pò bonff, e le prende quasi tutte, e 1 arcòta la resta nera.
Al dis: "li voi cuntèr ". E s mis drè a contèrel;i éren sèt cént; « osta, al dis,
a i n ò mazà sèt cént in t un colp sol ". Alora lu l fé un iscrizion sovra al
capèl: « Giovanni del Buonconforto, che settecento ne à mandati alla morte
con un colpo solo: bravo guerriero ".
E pò via. Prénd un caval e s in va per Pavia, ma sté caval 1 aveva ciapà
pòra e alora l andéva fort e lu 1 aveva pòra ènca lù, dis: << Eh, gran paura ».
La gént, c 1 era a Pavia la capé: « Grèn Pavia ». « osta, dis, chi el lu lé », e i
scapèven tutti in cà, e lo via; alora al va a capité che l impèra al rè ca i era
st òm con sté caval c 1 aveva mazà sti sèt cént in t un colp sol; a li manda
a ciomèr, al dis: «Ma, senti Giovani. i m èn dét c t sé un grèn gueriér, ma,
a i è l òm salvadg, che dà noia a chi fio, su per d lé, a i aré a chèr c t um 1
andéssi a ciapèr; mé t dag ènc un regimént ed soldà, quel che t va, basta c
t i vaga ". « Oh, dis, a i vag mé ".
Alora la matina, ciapa so pr andèr a mazèr ste cos, quent l è n pèz in
so a s volta e pò al dis a sti soldà: « Torné pu a cà vuèter, intènt quel c a n
fag da per mé a n fag gnènc in compagnia, tornè a cà ". E lor i tornòn a ca.
Alora al rè quènt i vist al diS: « Beh, 1 avi bèla ciapà ", « Machè, a s à dét ed
torné indrè che quel ca n fa da per sé a n fa gnénc in compagnia, alora a sen
gno a cà ".
Ma lu in t l andé in là pre sté bòsc al véd un che spaca la légna, 1era 1orn
salvadg; alora l va lé pò al dis: «oh, spachèv la légna?, al dis, mò nuèter a
fén diferént ", l òm salvadg a i aveva més al biétt dentr acsé; Giovani al dis.
« Nuètr a i metén denter al fèn acsé, pò 1 avertén con al mèn ». Alora l òm
salvadg davera a i mét al mèn e lu tò, dà un colp a la biétta, la biétta sèlta
via, la légna se stricca, e l òm l avènza lé acsé c6n al mèn srà. Alora dis.
« A i artorn a cà, dis, l è andà bén ènc sta v6lta! ".
Al riva dal rè: « Beh, cum l è andà? ". « Ah, dis, l ò ciapà, a i ò spacà un
pèz ed légna e pò l ò més lé co l mèn lé dénter ca n scapa via, sa vri andèl a t6 ".
Al rè le va a t6 e al dis: « Ma guèrda qué, l è pròpi un òm fort davéra vèh
lu lé ".
Alora al rè al dis: « Ti vò scomèter ca i è c la tigr c la magna ènc di fiolin
a m ciapa ènc quéla lé, lu lé ". A i dis: « A i sré na tigr d andèr a ciapèr v6t
andéi?". «Ah, dis, a i vag mé". «A t dag ènc di soldà tifi che t vo". "Ah
va bè ". A la marina a la tèl ora, ciapa so n ètra volta, a i manda tènti salda
drè; quènt l è un pèz in sò al fa: « Torné bén a cà, perchè tènt l è compagna,
quél ca n fag da per mé a n fag gnènc in compagnia, torné a cà vuèter", e
alora i tornòn a cà, i vèn dal rè e i disen: « A s à mandà via ".
La tigr l era da na pért, lu 1 andéva da cl étra pèrt, pr a n la trové,
perchè l aveva pòra; ma al va a fini che l incontra davéra. Ciapa e capèl in mèn
e via, e la tigr drè. A i era un d chi cason chi schéven al castagn, e lu infila
déntar e la tigr da la spinta déntr ènca lé, e alora lu sèlta fora, tirét drè l us,
e la restò lé déntar. «Adès a torn a cà, adès a toren dal rè, a torn a contéi
la cosa ».
Ciapa via, torna dal rè, e al rè dis: « Bén, cum l è andà? ", « Eh! a l ò ciapà
per la cova, al ò sbat6 déntr a un cas6n, pò l ò srà lé, sa vri andei l è
laso dénter ". E dilati al rè va sò coi so soldà, e vist c l era là dénter e l amazò.
Alora al rè al dis: « Qué bsògna cerché ed fél fòra da la forza c là". Al
ciama i so sérv e e dis: « Sta sira quènt al va a dormi vuèter avi da fér in mod
d mazel ". Alora i vèn in t la stènzia e pò laso i fèn un bèl bus e i méten una
mèsna bèla grosa e i disen: « Acsé sta nòt quènt al dorm a la tirén già e lu
t vedré che sta volta i resta ". Alora i s méten drè, pò a la sira in che ménter
chi rasonéven i disen: « Tu n vé mia a lèt sta sira Giovani? ", « Ah, adès a i
vag, veh ". E difati va a lèt. Quènt l è pr andé a lèt al vist la mèsna, sposta
apéna un pò al lèt di mod c al restéva fora. Ecco che alora dop al ronféva
« Ronf, Ronf ". «Ah, l dis, sta volta al ronfa; al ronfa, l è l ora, dai mò! ". E
lor tira zà e la mèsna brrronf, già, e lu: « Mosca via ", al dis.
I sérv i tornén dal rè e lu dis: « A l avi mazà? ", « Machè, davéra, sé, quènt
a l avén rifà già, l à dét mosca via e a l à butà in là, lé d là dal lèt ".
Al rè al dis: «A m taca a fé pòra a mé lu qué, a voi vèder pròpi s l è
vera ". Alora e tal un pèl d'or bèl long, pò e Giara tutti i omni piu f6rti e al
dis: « Chi al tira più in là quést che qué, a i dag mé fiola pre sposa ". Eh!! sti
omni al butévn in là, al dis: « Lu lé, seh, i n la fa gnènc per soni lu ". Ariva
al momént che i foca a lu. Lu l ciapa sté palanchin d or in mèn, pò « D là
dal mar, d qua dal mari a i è ufi pèl d or da ciapèr ". « Eh, al rè al diS, té t
m arvini, no no no, no per l amor di Dio, a n al butéssi d là dal mèr, lasa
pu sté ".
E alara fu contént al rè e a i dé la fio la. E la fu conténta ènc la fiola.
La fola l è finé
te tait un did
che mé m tai un ungia
al mé did al guarirà
la to ungia marciarà
S t vé a Poretta
t um compri un s6ld ed pèn biènc
che dmèn t l arcont