MSN Home  |  My MSN  |  Hotmail
Sign in to Windows Live ID Web Search:   
go to MSNGroups 
Groups Home  |  My Groups  |  Language  |  Help  
 
ALTO RENO E TOSCANAALTORENOETOSCANA@groups.msn.com 
  
What's New
  Join Now
  HOME PAGE  
  ulteriori curiosità sull'Alto Reno  
  ancora sui dialetti dell'Alto Reno  
  Approdiamo su molti siti  
  Documents  
  RICONOSCIMENTI  
  ALTRE FOTO ALTO RENO  
  english  
  other  
  nederlands  
  français  
  deutsch  
  español  
  chinese  
  
  
  Tools  
 

favola in 'porrettano'

Premessa

Rispetto al modello dialettale porrettano che abbiamo indicato in precedenza il testo di questa "folina" appare più simile al modello bolognese cittadino. E' bene, però, osservare che il narratore non abita a Porretta, ma a Silla (centro abitato a nord di Porretta, posto in gran parte sotto il Comune di Gaggio Montano e solo in piccola parte dentro il territorio comunale porrettano). Rimangono tuttavia irriducibili due ultimi elementi 'toscani': la totale assenza del vocalismo lungo e il particolare uso (per un emiliano) di 'c' in luogo di 'z' (es: 'ciabata' anziché 'zavaata').

E' bene ricordare che "il dialetto porrettano di una volta era molto vicino a quello di Lizzano e Castiglione. Col passare del tempo però Bologna ha esercitato una influenza sempre maggiore così a Porretta il modo di parlare è un po' mutato" (Nueter, dicembre 2001, n. 2, pp. 258 - 259)

fonte

La favola è stata tratta da Nueter, giugno 1978, n. 1, pp. 66 - 67

buona lettura...

____________________________

La favola di

Giovanni del Buonconforto

raccontata da alfredo lenzi

Abbiamo raccolto questa favola il 21 aprile 1977 dal signor Alfredo Lenzi

di Silla. Il "Bello ", come tutti lo conoscono in paese, ha 76 anni ed è nato alla

Ca' Bianca nei pressi di Casa Fazietto-Corvella (Porretta).

*' * *

Giovanni era un calzolaio e comodava le scarpe. Alora una mattina passa

una donna che andava a vendere le ricotte, e alora lu a l compra na ricòta, pò

la mis lé in vétta a n bènc, acsé, e seguitava a lavorare. Na volta dal mosc, a

l n era mia come adèsa, a i n era na bèla fila; alora lu a s volta, 1arcòta 1 era

piena d mosc, 1 era gnù nera. E pardinci. Alora lu 1 tols una ciabata, un pèz

ed coram osia, e pò bonff, e le prende quasi tutte, e 1 arcòta la resta nera.

Al dis: "li voi cuntèr ". E s mis drè a contèrel;i éren sèt cént; « osta, al dis,

a i n ò mazà sèt cént in t un colp sol ". Alora lu l fé un iscrizion sovra al

capèl: « Giovanni del Buonconforto, che settecento ne à mandati alla morte

con un colpo solo: bravo guerriero ".

E pò via. Prénd un caval e s in va per Pavia, ma sté caval 1 aveva ciapà

pòra e alora l andéva fort e lu 1 aveva pòra ènca lù, dis: << Eh, gran paura ».

La gént, c 1 era a Pavia la capé: « Grèn Pavia ». « osta, dis, chi el lu lé », e i

scapèven tutti in cà, e lo via; alora al va a capité che l impèra al rè ca i era

st òm con sté caval c 1 aveva mazà sti sèt cént in t un colp sol; a li manda

a ciomèr, al dis: «Ma, senti Giovani. i m èn dét c t sé un grèn gueriér, ma,

a i è l òm salvadg, che dà noia a chi fio, su per d lé, a i aré a chèr c t um 1

andéssi a ciapèr; mé t dag ènc un regimént ed soldà, quel che t va, basta c

t i vaga ". « Oh, dis, a i vag mé ".

Alora la matina, ciapa so pr andèr a mazèr ste cos, quent l è n pèz in

so a s volta e pò al dis a sti soldà: « Torné pu a cà vuèter, intènt quel c a n

fag da per mé a n fag gnènc in compagnia, tornè a cà ". E lor i tornòn a ca.

Alora al rè quènt i vist al diS: « Beh, 1 avi bèla ciapà ", « Machè, a s à dét ed

torné indrè che quel ca n fa da per sé a n fa gnénc in compagnia, alora a sen

gno a cà ".

Ma lu in t l andé in là pre sté bòsc al véd un che spaca la légna, 1era 1orn

salvadg; alora l va lé pò al dis: «oh, spachèv la légna?, al dis, mò nuèter a

fén diferént ", l òm salvadg a i aveva més al biétt dentr acsé; Giovani al dis.

« Nuètr a i metén denter al fèn acsé, pò 1 avertén con al mèn ». Alora l òm

salvadg davera a i mét al mèn e lu tò, dà un colp a la biétta, la biétta sèlta

via, la légna se stricca, e l òm l avènza lé acsé c6n al mèn srà. Alora dis.

« A i artorn a cà, dis, l è andà bén ènc sta v6lta! ".

Al riva dal rè: « Beh, cum l è andà? ". « Ah, dis, l ò ciapà, a i ò spacà un

pèz ed légna e pò l ò més lé co l mèn lé dénter ca n scapa via, sa vri andèl a t6 ".

Al rè le va a t6 e al dis: « Ma guèrda qué, l è pròpi un òm fort davéra vèh

lu lé ".

Alora al rè al dis: « Ti vò scomèter ca i è c la tigr c la magna ènc di fiolin

a m ciapa ènc quéla lé, lu lé ". A i dis: « A i sré na tigr d andèr a ciapèr v6t

andéi?". «Ah, dis, a i vag mé". «A t dag ènc di soldà tifi che t vo". "Ah

va bè ". A la marina a la tèl ora, ciapa so n ètra volta, a i manda tènti salda

drè; quènt l è un pèz in sò al fa: « Torné bén a cà, perchè tènt l è compagna,

quél ca n fag da per mé a n fag gnènc in compagnia, torné a cà vuèter", e

alora i tornòn a cà, i vèn dal rè e i disen: « A s à mandà via ".

La tigr l era da na pért, lu 1 andéva da cl étra pèrt, pr a n la trové,

perchè l aveva pòra; ma al va a fini che l incontra davéra. Ciapa e capèl in mèn

e via, e la tigr drè. A i era un d chi cason chi schéven al castagn, e lu infila

déntar e la tigr da la spinta déntr ènca lé, e alora lu sèlta fora, tirét drè l us,

e la restò lé déntar. «Adès a torn a cà, adès a toren dal rè, a torn a contéi

la cosa ».

Ciapa via, torna dal rè, e al rè dis: « Bén, cum l è andà? ", « Eh! a l ò ciapà

per la cova, al ò sbat6 déntr a un cas6n, pò l ò srà lé, sa vri andei l è

laso dénter ". E dilati al rè va sò coi so soldà, e vist c l era là dénter e l amazò.

Alora al rè al dis: « Qué bsògna cerché ed fél fòra da la forza c là". Al

ciama i so sérv e e dis: « Sta sira quènt al va a dormi vuèter avi da fér in mod

d mazel ". Alora i vèn in t la stènzia e pò laso i fèn un bèl bus e i méten una

mèsna bèla grosa e i disen: « Acsé sta nòt quènt al dorm a la tirén già e lu

t vedré che sta volta i resta ". Alora i s méten drè, pò a la sira in che ménter

chi rasonéven i disen: « Tu n vé mia a lèt sta sira Giovani? ", « Ah, adès a i

vag, veh ". E difati va a lèt. Quènt l è pr andé a lèt al vist la mèsna, sposta

apéna un pò al lèt di mod c al restéva fora. Ecco che alora dop al ronféva

« Ronf, Ronf ". «Ah, l dis, sta volta al ronfa; al ronfa, l è l ora, dai mò! ". E

lor tira zà e la mèsna brrronf, già, e lu: « Mosca via ", al dis.

I sérv i tornén dal rè e lu dis: « A l avi mazà? ", « Machè, davéra, sé, quènt

a l avén rifà già, l à dét mosca via e a l à butà in là, lé d là dal lèt ".

Al rè al dis: «A m taca a fé pòra a mé lu qué, a voi vèder pròpi s l è

vera ". Alora e tal un pèl d'or bèl long, pò e Giara tutti i omni piu f6rti e al

dis: « Chi al tira più in là quést che qué, a i dag mé fiola pre sposa ". Eh!! sti

omni al butévn in là, al dis: « Lu lé, seh, i n la fa gnènc per soni lu ". Ariva

al momént che i foca a lu. Lu l ciapa sté palanchin d or in mèn, pò « D là

dal mar, d qua dal mari a i è ufi pèl d or da ciapèr ". « Eh, al rè al diS, té t

m arvini, no no no, no per l amor di Dio, a n al butéssi d là dal mèr, lasa

pu sté ".

E alara fu contént al rè e a i dé la fio la. E la fu conténta ènc la fiola.

La fola l è finé

te tait un did

che mé m tai un ungia

al mé did al guarirà

la to ungia marciarà

S t vé a Poretta

t um compri un s6ld ed pèn biènc

che dmèn t l arcont ènc

Notice: Microsoft has no responsibility for the content featured in this group. Click here for more info.
  Try MSN Internet Software for FREE!
    MSN Home  |  My MSN  |  Hotmail  |  Search
Feedback  |  Help  
  ©2005 Microsoft Corporation. All rights reserved.  Legal  Advertise  MSN Privacy