¿La paraula Raspeig és un mot simple o, pel contrari prové de la unió de dos mots que formaren una paraula composta?
En el cas que es tractara d´un mot simple trobaríem que caldría definir el nostre topònim com una espècie d´hapax. Tanmateix, si Raspeig fóra en el seu origen un mot compost, les possibles interpretacions esdevindrien encara més suggeridores; així per exemple, segons alguns veïns, l´actual forma Raspeig procediria d´un hipotétic Ras del peix. Aquesta etimología popular es basa en la suposada existencia a la partida del Raspeig d´una serie d´aiguamolls, formats potser gràcies a l´abundant proporció d´argila d´alguns paratges, on devien crier-se alguns tipus de peixets. Al segle XVIII hi van ser dessecades algunes d´aquestes zones pantanoses.

Una altra linia d´explicació del nostre topónim s´escau molt be amb la situació en glacis de Sant Vicent del Raspeig, de manera semblant a la que presenten alguns indrets del Piemont italià.
També sabem que els llinatges Peig i Pei es concentren fonamentalment a la Catalunya Nord (actual departament francés dels Pirineus Orientals) i al Principat de Catalunya. Si trobàvem algun document que ens acreditàs la presència a la comarca de l´Alacantí d´un d´aquells llinatges esmentats, hauríem "descobert", potser, la solució quasi definitiva del nostre enigma toponímic perquè ens remetria devers a un -de moment- suposat Ras de Peig i que, pot ser, en desaparéixer en llinatge Peig, hauria esdevingut la forma composta el Raspeig, tal i com ocorre amb altres topónims dels voltants que procedeixen d´antics antropònims, com ara l´En Jaume, Pla Girau, el Maigmó, la partida Torregrosses, etc. Tanmateix, cal que ens preguntem: com i quan s´hi va establir aquell nom o llinatge? Com i quan en va desaparéixer? On trobarem un document que ens n´hi confirme o no la presència?

D´altra banda, si consideràvem la hipòtesi que Raspeig fora un mot provinent d´una única llenagua, haurem de dir que, tant per la manera en què s´escriu, com per la manera en què es pronuncia, el nostre topònim pertanya la llengua catalana, de la qual forma part el valencià; tanmateix, el seu significat segueix sent una incógnita. En aquest sentit, cal assenyalar les dues possibilitats interpretatives exposades per l´arabista Mikel de Epalza i pel romanista Joan Coromines. Segons el primer, el topònim Raspeig pot ser el resultat de la fusió de la forma àrab ras (altura, muntanyola) i la forma romàntica peig, de significat semblant. Finalment, el segon autor identifica els topònims Raspai i Raspeig amb el mossarabisme raspäio (part o terreny pendent o costerut) Pot ser hem arribat a la solució de l´enigma.
El Raspeig era el nom de l´antiga partida que dóna nom al poble. Aquesta partida, que aleshores posseïa mes extensió que no en l´actualitat, era una zona de pas entre serralades de l´interior i la futura ciutat d´Alacant, el terme municipal de la qual ja havia estat ampliat pel rei Alfons el Savi al segle XIII, atorgant-li els termes d´Agost, Monfort, Novelda, Asp, Busot i Aigües, a mes d´altres partides rurals que formaven part del camp d´Alacant, com el Raspeig, l´Alcoraia, el Moralet, el Verdegàs, etc.
Sembla, per tant, que el topònim Raspeig designa una situació geogràfica concreta, tal com ocorre amb altres topònims veïns, com ara, el Campello, l´Altet o l´Albufereta.