S'explica que quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperessin va decidir concedir-los dues virtuts.
Així va fer ...
ALS suïssos els va fer ordenats i complidors de la Llei.
ALS anglesos els va fer persistents i estudiosos.
ALS catalans els va fer treballadors i pacients.
ALS italians alegres i romàntics.
ALS francesos els va fer cultes i refinats.
I quan va arribar als espanyols, es va girar cap a l'àngel que prenia nota i li va dir:
"Els espanyols seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular"
Quan va acabar de crear el món, l'àngel li va dir a Déu: "Senyor, vas donar a tots els pobles dues virtuts i als espanyols tres. Això farà que tinguin privilegis sobre tots els altres".
"Doncs és veritat, bé... com que les virtuts divines no es poden treure, i com que els espanyols en tenen tres, no podran tenir més de dues virtuts al mateix temps".
La cosa queda en què:
L'espanyol que és del Partit Popular i bona persona, no pot ser intel·ligent.
El que és intel·ligent i del Partit Popular, no pot ser bona persona.
I el que és intel·ligent i bona persona, no pot ser del Partit Popular.
