Primer premi al clic creatiu per Sant Pau:
Anna Aguilar Tejedor
CARTA OBERTA al “petit” PAU, el que té el goig de tenir,
pel seu significat, el nom més bonic del món.
-Aquesta nit passada t’he vist. Tu no ho sabies, però, ja se sap, la “tecno-logia punta” i els poders mediàtics són tan potents que ens permeten coses impensables en la meva infantesa.
T’he vist lluitant, ferm i decidit, envoltat d’empentes, de tensió, de rivalitat; però també d’il·lusió, desig de superació, d’honor i glòria...
De sobte, la força d’un salt potent, ajudat d’un brusc cop de colze,com un fuet irreverent, t’ha deixat inoperant estès a terra.
Un primer pla ben oportú, m’ha permès contemplar el teu rostre jove, colpit per un rictus de dolor i ràbia continguda. Però, alhora, com en un estrany miratge, t’he vist portador d’aquells trets que tant han dignificat els homes:
Traspues genialitat, com la del Pau que, amb els seus pinzells, barrejant colors i formes, en imatges crues i descarnades, ens mostrà l’horror de la guerra. De qualsevol guerra.
T’he vist mostrant l’esperança, com la del qui, jugant amb la tendresa de les seves paraules, feia entreveure i desitjar un món millor.
“Para mi corazón basta tu pecho
para tu libertad bastan mis alas,
. Desde mi boca llegará hasta el cielo
lo que estaba dormido sobre tu alma.”
En tu he vist el compromís i la fermesa del nostre Pau, l’home valent que, rebutjant la còmoda existència, deixà els seus i la seva terra per ser, fins a la fi dels seus dies, amb la seva gran música, testimoni d’un poble envaït per l’orgull i la incomprensió: el nostre.
I, de tot cor, he desitjat que puguis copsar la força, la gran força que
enderroca el cavall més altiu i que profundament et transfoma: Et sentiràs atret per ella. Dolçament i lenta però, a la vegada, poderosa. No podràs desfer-te’n. En seràs el seu portador, missatger i apòstol: la PAU.
Segon premi al clic creatiu per Sant Pau:
Jordi Roig Martí
"Ja se que voleu que s'escrigui sobre algun Pau que ha estat famos. El Pau a qui
jo em refereixo encara no es famos ni es diu Pau, pero es dira Pau i sera famos.
Ho sera tot just neixer. Pero ara no pot ser, s'ha d'esperar. Mes encara.
Sap que el nom que li posaran, quan es una paraula, te un significat molt
perseguit. Perseguit tant pels qui la volen com pels qui no la volen. Li han dit
que els qui la volen estan convencuts que val la pena lluitar per ella. I no ho
enten, perque com es pot lluitar per la pau si quan es lluita la pau ja no hi
es?. Tambe li han dit que els que no la volen, que no la volen perque li tenen
por, que com que no saben el que es, ho desconeixen i li tenen por. I tampoc ho
enten: si no saben el que es, com poden saber que els fa por?Pero tambe li han
dit que no es preucupi, que quan ell neixi ningu el perseguira, perque ell
naixera tot just aquell dia que ningu el vulgui perseguir.
Li han dit que el Pau famos que sera ell no ho sera per ser un geni de la
musica, ni de la literatura, ni de l'esport. Sera famos nomes per haver nascut.
I naixera quan el seu pare i la seva mare, que son molt diferents i no es
comprenen, s'adonin que darrera les diferencies que els separen hi ha allo
mateix que els fa iguals. Neixara el dia que el seu pare Israel i la seva mare
Palestina s'estimin. (Ni tan sols s'hauran d'esperar nou mesos, com si fos
enviat per Deu)."
Tercer premi al clic creatiu per Sant Pau:
Jordi Casas Moyes
Conegut arreu com un gran violoncel·lista:
Ha estimat el seu poble sempre, amb el respecte i la pau per endavant.
Ha demostrat que la música pot enllaçar el món i commocionar al més dur d'imatge.
Qualsevol de nosaltres no pot saber en pròpia pell l'esforç que deu caldre per arribar a una fita d'aquesta importància a nivell mundial, les mateixes facilitats d'anar a estudiar a Barcelona han millorat molt (per exemple ara podem anar amb cotxe del Vendrell a BCN amb poca estona... i allí conèixer els millors professors, músics i presenciar multitud de concerts innovadors, clàssics i fortuïts). Però totes aquestes activitats que avui semblen més o menys normals, a finals del segle XIX eren gairebé com voler inventar un motor d’explosió sense cap coneixement, com voler atrapar la lluna essent membre d’una tribu africana.
Un home que buscava el perfeccionisme en el to, la calma en els ulls de qualsevol infant del món i una esperança pel seu poble, i quin poble aquest Català que sempre ha sigut obert, lluitador i eclèctic!
Ell va sentir la vibració del violoncel com una font d’expressió, va obrir un nou camí d'exploració d'aquest instrument que mai s'havia trepitjat en tot el món, una gran lluita que aconseguí per mèrit propi i amb l'ajuda de la seva mare que en tot moment el va encoratjar a estudiar, el que el va permetre anar a Barcelona i ser una eminència en un camp del mafiós món de la música clàssica (conservatoris...) es pot dir segurament que va ser un dels violoncel·listes més grans del món i no només exercí una professió més o menys normal i limitada geogràficament al Vendrell; van lluitar (ell i familia) per sortir a veure món i el món uns anys més tard s’agenollava per veure’l tocar a ell.
