El Villarreal venç al Sevilla i aconsegueix un tancament històric de Lliga amb vuit trionfs seguits classificant-se a la Copa UEFA, guanyant al Sevilla 0-1 per primera vegada en el Sánchez Pizjuán i ha aconseguit la segona millor campanya de la seva história al finalitzar en la cinquena posició de la Lliga.
El Villarreal ha aconseguit el passe directe a la copa de la uefa a l'aconseguir la seua octava victòria consecutiva esta nit enfront del Sevilla per 0-1 en el Sánchez Pizjuán en l'última jornada, aconseguint així la seua segona millor campanya de la història al quedar en la quinta posició de la lliga. Fabricio Fuentes va marcar de cap (50') l'únic gol de l'encontre, després d'un servici de cantó de Cani.
Històric. El Submarí s'ha cobert de glòria a l'aconseguir la segona millor campanya –darrere de la tercera plaça de la 2004/5- en un tancament perfecte de huit victòries consecutives. Sí: va sumar els últims 24 punts en joc, sent l'únic equip en arribar a eixa ratxa junt amb el Real Madrid i Barcelona. I així va aconseguir ficar-se directe a Europa contra tots els pronòstics. No sols això. A més, cal destacar que el Villarreal ha vençut als quatre rivals que han quedat davant en esta Lliga; al Real Madrid campió per 1-0 (gol de Marcos García), al Barcelona 2-0 (Pires i Marcos García), al Sevilla esta nit i 2-3 al Valencia fa dos jornades (Forlán -2- i Tomasson).
L'equip de Manuel Pellegrini tenia la difícil missió de tancar la temporada en el Sánchez Pizjuán –on mai s'havia guanyat- davant del Sevilla, que encara mantenia en suspens les seues esperances d'arribar al títol. Però els grocs van imposar el seu ritme durant gran part de l'encontre, a pesar d'algunes ocasions per part dels locals. Cal destacar tots els jugadors del Villarreal van deixar tot el seu esforç per a poder aconseguir l'objectiu. Cada un d'ells va ser clau: les decisives parades de Viera en els moments propicis, la summa concentració de la línia defensiva, el gran desgast dels centrecampistes i la dinàmica i entrega dels davanters. Així, Pires es va fer càrrec de l'equip junt amb Cani, i Senna va ser un suport constant. El Guille Franco, a pesar de no estar fi en els últims metres, va fer un gran treball en el joc aeri i va aconseguir desbordar als defenses locals. I Tomasson també es va encarregar d'alterar les línies defensives del Sevilla. Josico les va córrer totes i va haver d'anar-se'n reemplaçat per Somoza per lesió. El mediocentro argentí cumpió amb escreix. Igual que Fonts i Quique Álvarez en la parella central, amb eixida en banda amb Javi Venta i José Enrique.
El Villarreal va aconseguir marcar l'únic gol del partit a través d'un rematada de cap de Fuentes –va guanyar la posició en l'àrea-, després d'un servici de cantó de Cani (50'). Al Sevilla li van pesar els nervis i, a més, els resultats no li afavorien ja que el Real Madrid i el Barcelona guanyaven els seus respectives partits. Llavors, els de Pellegrini van manejar el baló amb tranquil·litat i van aprofitar els espais. Els grocs van poder haver marcat el segon, amb dos clares ocasions que va fallar José Enrique –un tren per la banda esquerra- i Franco. Però va aconseguir l'objectiu. Després d'una temporada en què va arribar a mirar els llocs de baix, el Villarreal obri les portes d'Europa. Amb justícia. Sens dubte, se l'ha guanyat.
