Situació geogràfica
Vila-real és un municipi de la Plana Baixa (al Nord de la comarca) entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al Nord, i el municipi de les Alqueries de la Plana. Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana, entre els darrers turons d'Onda i Betxí i els terres més baixes de Borriana. El terme és un pla inclinat cap a llevant i els aigües són drenades cap a la mar directament en sentit Nord-est pel Millars i els barrancs de l’hospital, de Ràtils, de l'Espaser i de Cantallops; pel sector meridional passa el riu Sec de Betxí, procedent dels muntanyes d'Onda i Artana. Vila-real es troba a una distància de Castelló de set quilòmetres, de València 60km, de Barcelona 280km, de Tarragona 180km i de Madrid 410km. El terme municipal que s’estén 55,4 km2, on hi viuen uns 45.000 habitants aproximadament. Actualment la ciutat viu principalment de la indústria, sobre tot de la ceràmica. Vila-real, al estar a prop de la costa mediterrània, disfruta d’un clima de suaus temperatures i cel solejat durant gran part de l’any. El clima és caracteritza per mitjanes hivernals elevades (10º C al gener) i estius temperats. Els pluges no ultrapassen generalment els 400 mm anuals.
En els sectors econòmics, des de la fundació de la ciutat, al segle XIII, fins la primera meitat del segle XX, Vila-real va basar la seva economia en un hort intensiu i una agricultura mixta de secà. Aquesta situació va canviar amb l’aparició del taronger, ja que entre 1880 i 1960 es van transformar 3.500 hectàrees de secà a regadiu i es va desarrotllar una indústria de cítrics i de comerç per la seva exportació. Aquest fet va provocar un creixement econòmic que s’anava debilitant quan venien temporades amb mal tempos o la situació de mercat no era molt bona. Això va causar que a partir de 1960 que s’invertís en la ceràmica, la indústria tradicional de la comarca. No obstant, aquesta especialització en la indústria de la ceràmica no ha sigut un inconvenient per poder seguint també amb la citricultura. La combinació de l’agricultura i la indústria ha procurat un expansiu creixement econòmic a Vila-real.
Les festes més important a la ciutat de Vila-real són al maig i al setembre. Al maig són les de Sant Pasqual B., que són les festes patronals de la vila en honor al patró de la ciutat des del 1917. Durant deu dies, la ciutat canvia la seva fisonomia diària per cercaviles, processions, berbenes, espectacles, esports, el bou per la vila i el bou embolat. Hi ha una mostra de tapes, i hi ha un bon vi. A les festes de setembre, són en honor a la mare de Deu de Gràcia, on se celebra una romeria des de la seva ermita, portant una verge de la mare de Deu de Gràcia. Aquesta celebració se celebra des del 1957. Aquesta festivitat també dura deu dies, i hi ha actes molt semblants als de maig.
"El Villarreal C. F. ha creat una marca de la ciutat que destil·la serietat, ambició i, per sobre de tot, esforç i il·lusió. És una marca que devem aprofitar tots en aquesta localitat, donat l’impacte que te el futbol. És difícil de quantificar, però tots tenim anècdotes dels cinc últims anys, en las que en llocs que abans passaves inadvertit ara tothom et reconeix per alguna faceta de l’equip", va explicar l’alcalde de Vila-real, Manuel Vilanova. "El futbol és el motor anímic de la ciutat o aquests últims dies la gent somriu molt més", va afegir.
